"Ponemos a su disposición esta sección para que puedan disponer de un espacio donde publicar sus opiniones, propuestas o sugerencias sobre cualquier tema de actualidad , histórico, profesional , gastronómico, etc .…., con los únicos limitos que los expuestos en el Art. 20 de la Constitución Española de 1978"

Grècia i la defensa de la dignitat

Articulo enviado por:

...cal insistir, per aquells que no s'han adonat, que la ciutadania grega ha pres una decisió assenyada al mig d'una pressió mediàtica i política guiada per malfactors. Una pressió brutal que sols els poders fàctics i falsos politics saben fer-ho: enganyant descaradament, simulant corralets als bancs, desabastiment de supermercats, etc., a traves d'imatges difoses malintencionadament sense cap vergonya...

De tant en tant hi han esdeveniments circumstancials que t’alegren la vida. Al mig de tanta mediocritat, cinisme i mentides que generalment ens envolten, de vegades surt alguna cosa per la que ens dona motius per pensar que no estem tan lluny del sentit comú. I és que els pobres s'alegrem per qualsevol cosa, i més, si són actes exemplars que defensen la dignitat. El que va passar ahir al poble de Grècia demostrant al món sencer que prefereix morir-se de fam que ajupir-se els pantalons per uns rosegons de pa i damunt dir-los com han de cuinar-los, ha estat una cosa sorprenent. Per llevar-se el barret.

Cal insistir, per aquells que no s'han adonat, que la ciutadania grega ha pres una decisió assenyada al mig d'una pressió mediàtica i política guiada per malfactors. Una pressió brutal que sols els poders fàctics i falsos politics saben fer-ho: enganyant descaradament, simulant corralets als bancs, desabastiment de supermercats, etc., a traves d'imatges difoses malintencionadament sense cap vergonya.

No sóc cap especialista per fer ara un anàlisi sociopolític i econòmic del que passarà a partir d'avui, però entenc perfectament que el poble grec s'ha cansat que el foten des de dins i des de fora de Grècia. S'han cansat de ser humiliats, de negar-los una i altra vegada la sobirania. Ha sigut exemplar el triomf per golejada deixant bocabadats els banquers i els seus testaferros polítics. Uns i altres, acostumats a moure's –i fer moure– amb la palanca dels diners, s'han vist desarmats per un sector de gent que ha preferit la dignitat, i alçar el cap ben alt per mirar els ulls de banquers i ideòlegs neoliberals i dir-los: vosaltres teniu la força dels diners, però nosaltres la de la dignitat.

Grècia, bressol de la cultura occidental, és un poble que no és la primera volta que ens dona una lliçó, va saber també elegir en el seu moment entre monarquia i república. Bé, d'acord, ja sabem que la república –per si mateix– no és cap garantia; però, el que no hi ha cap dubte que la monarquia forma part dels poder fàctics que precisament no casen amb la democràcia.

La pressió mediàtica més forta que generalment ens ha arribat a la societat, ha sigut fer-nos creure que Grècia no volia pertànyer a la Comunitat Europea, i això ha sigut una gran mentida. La coalició grega Syriza que és la que governa, vol formar part de l'Europa Econòmica i de l'euro, però vol fer-ho a la seva manera, sobiranament. No accepta ingerències ni que li diguen on ha de fer reformes. És per això que el govern d'Alexis Tsipras és tractat de radical, perquè no vol setmestre's a les radicals mesures austeres de la Merkel. És curiós, per no dir altra cosa: els radicals extremistes no són les polítiques alemanyes que emanen de Brussel·les; no, els extremistes són els que s'oposen i intenten fer una política econòmica social on els rics paguen proporcionalment més impostos.

És d'admirar la valentia que ha tingut el poble grec. És menester trobar-se molt malament i de tindre molt de seny per pensar que pitjor no poden estar; i s’ho han jugat tot.

No és just que Europa, com a comunitat econòmica, impose una política on els bancs i testaferros tenen tot el poder de decisió i la resta són un zero a l'esquerra. No poden ofegar un poble després de ser conscients que l'operació financera que feren amb Grècia era impossible de recuperar. Segur que hi havia interessos inconfessables al darrere, el mateixos que –salvant el temps i la distancia– van fer desprès de la Gran Guerra el Pla Marshall. En aquella època alemanya estava en fallida total i van haver de retallar el deute per considerar que la banca hi havia fet prou negoci.

La repercussió del referèndum de Grècia va més enllà dels interessos locals. A partir d'ara espere que s'anirà més alerta en humiliar la gent intentant ofegar-la de manera tant descarada. La dignitat de les persones està per damunt de bastards interessos econòmics d'una minoria. Vull pensar que s'obrirà un camí de diàleg on els interessos humans i ètics seran prioritaris als econòmics.

Cal agafar exemple de Grècia, no solament en la valentia de la societat, també de l’ètica del moviment Syriza per fer política. El resultat de les eleccions han fet dimitir el ministre d'economia per si la «radicalitat» en les negociacions que ell havia iniciat, dificultaven les immediates negociacions que sens dubte iniciaran. Que prenguen exemple alguns polítics del vergonyós que és agafar certes actituds, criminalitzar-les i eixir-se'n desprès per la tangent.

En els nous temps que hem encetat, caldria fer valoracions i obrir debats criminalitzant certs estils de fer política. Si l'estil de fer política amb l'ajuda de les pistoles és terrorisme criminal i està penat per la llei, podria ser també legítim definir el desorbitat i lucratiu interès financer de terrorisme econòmic amb repercussions penals. Molta de la fam del món s’acabaria sense eixe terrorisme. Algú millor que no jo, podria deixar constància de la criminalitat de certes operacions econòmics en el món per grans grups financers.

Tant de bo hi haguera un abans i un desprès del referèndum grec.

Francesc Jover