"Ponemos a su disposición esta sección para que puedan disponer de un espacio donde publicar sus opiniones, propuestas o sugerencias sobre cualquier tema de actualidad , histórico, profesional , gastronómico, etc .…., con los únicos limitos que los expuestos en el Art. 20 de la Constitución Española de 1978"

El Campello, en valencià, serà el poble de tots

Articulo enviado por: Compromís pel Campello

Les administracions valencianes tenen la responsabilitat i l’obligació de promoure el coneixement i l’ús del valencià en l’àmbit de les seues competències.

L’equip de govern de l’Ajuntament del Campello format després de les eleccions de 2019 ha deixat d’usar el valencià en l’àmbit institucional. Algú dirà que ha sigut una qüestió tècnica o per problemes de personal. El que és cert és que en els documents de la vida municipal ha deixat d’utilitzar-se, i en la web o la programació cultural, el que es pot llegir és una traducció mecànica no revisada i confusionària (s’anuncien pel·lícules per al cinema a la fresca amb el títol en valencià que no estan contractades en aquesta llengua). Altres podran pensar que des què han entrat en el govern una regidora que en la presa de possessió ja va dir que anava a fer tot el possible per a defensar el castellà, o l’espanyol, que diuen ells, com si en aquest Estat no hi haguera més llengües!

Les administracions valencianes tenen la responsabilitat i l’obligació de promoure el coneixement i l’ús del valencià en l’àmbit de les seues competències. L’article 5 de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (1983), per exemple, diu “L'Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d'usar qualsevol de les dues lIengües oficials, així com per a garantir I'ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.” Quan es parla d’Administració es refereix a totes les administracions públiques, inclosos els ajuntaments.

El Campello és una població valenciana considerada legalment com de predomini lingüístic valencià, i així la consideren els pobles del voltant i els visitants. Una població en què la major part de la població entén i pot parlar en valencià. Un poble en què bona part de les activitats públiques estan conduïdes o es fan en valencià (festes, espectacles, concerts i altres activitats culturals, claustres escolars o reunions de les AMPA, presentacions de llibres i conferències…), i funcionen sense conflictes.

El Campello es va constituir com a poble l’any 1901 quan va aconseguir la segregació d’Alacant amb la suma de les quatre partides costaneres i més orientals del Camp d’Alacant: Fabraquer, el Campello, Aigües Baixes i Baranyes. La partida del Campello tenia dos nuclis, el poble, al voltant de l’eix del carrer Major-Convent i del Pal, i el Carrerlamar, carrer de la gent de la mar. El poble era pobre, per això va aconseguir amb certa facilitat la segregació, i vivia de la terra i de la pesca. La població no arribava encara als 3000 habitants i pràcticament tots eren valencianoparlants.

En els anys cinquanta i sobretot en els 60 i 70 del segle passat es va produir un increment considerable de la població, una part pel baby boom de després de la postguerra i els canvis econòmics de finals dels 50, però en gran part per l’arribada d’immigrants de zones rurals molt desfavorides: la part oriental de Granada i Jaén (els voltants de Baza i Cazorla), i de les comarques manxeques, especialment les pròximes a l’interior sec de Múrcia (Hellín, per exemple). Venien al Campello a treballar a la tomata i a l’incipient construcció. Aquelles famílies es van assentar al poble, van tindre fills i molts d’ells  van constituir matrimonis mixtos amb xics i xiques del poble. La primera generació  va acabar entenent el valencià i molts d’ells, especialment els qui treballaven fora de casa i tenien més relacions amb la gent del país van arribar a parlar valencià.

Eren els anys 70 quan tot estava canviant, l’agricultura tradicional estava declinant; la pesca industrial es va traslladar a les Canàries o altres mars, el Campello encara no tenia un port en condicions; el turisme, el sector serveis, la construcció i el treball en les fàbriques i tallers de la comarca van captar la mà d’obra amb ganes d’eixir avant. L’agricultura industrial de la tomata es va mantenir.

El valencià va ser llengua d’acollida i de les relacions humanes integradores, a pesar que no s’ensenyava a les escoles, no era oficial i estava marginada i fins i tot perseguida. 

A partir dels anys 90, ja en democràcia i autonomia, el Campello, que havia superat els 10.000 habitants, continua acollint immigrants, però apareix ja el veí que fuig de la ciutat d’Alacant i busca en el poble un entorn de més qualitat de vida, i el resident europeu que vol envellir plàcidament a la vora de la mar. Les famílies joves d’origen foraster portaran els seus fills a les escoles del poble i moltes d’elles seran les que nodriran les línies en valencià del Col·legi Rafael Altamira, del Pla Barraques o de l’Institut Enric Valor, era la seua manera d’integració lingüística, si més no la dels seus fills. L’arribada de la TV3 i després de Canal 9 van ser la via perquè el valencià, que havia entrat a les escoles a partir del curs 1984/85, entrara a les cases i molta gent va descobrir que aquell valencià formal que els xiquets i les xiquetes aprenien a l’escola servia per a vore les notícies, els partits de futbol, les sèries, les pel·lícules i els dibuixos animats, com Bola de Drac Z.  Les festes van ser el gran espai de socialització i integració dels adults, fins al moment de la gran recessió econòmica dels anys 2008-2015.

El poble no va parar de crèixer per la immigració, pels qui fugen d’Alacant o pels qui venen a jubilar-se en urbanitzacions de la zona nord i la platja de l’Horta. El 2001 s’arriba als 19.000 habitants censats; el 2011, se superen els 26.000 habitants i el 2018 se superen els 27.000 habitants. Gran part del creixement se  situa en els apartaments de la platja de l’Horta i, en menor mesura, en les urbanitzacions de la zona nord, apartaments i xalets dissenyats per a l’estiu que ara seran ocupats com a residència per a tot l’any. Moltes d’aquestes persones viuran al terme del Campello però no tindran la necessitat o no trobaran els mecanismes d'integració social o cultural en el poble. L’Ajuntament sembla que no ha tingut una política d’atenció a aquests dos tipus de col·lectius, especialment a les famílies joves. Els residents europeus amb el Centre de Salut, Mercadona i el mercadet dels dimecres ja han tingut prou.

Els residents en les zones de platja no sempre han estat ben atesos per l’Ajuntament ni han tingut un contacte amb la gent del poble ni la població valencianoparlant. La responsabilitat de l’Ajuntament, en tant que administració local, és atendre les necessitats bàsiques  de tots els veïns, amb una atenció especial als qui han estat més oblidats i marginats, a pesar de tots els problemes històrics o antics d’infraestructures, deficients urbanitzacions, males connexions i de desvertebració, un problema que arrastra el poble des de la seua creació i que va començar a resoldre el vell i vigent PGOU. Ara, amb un nou PGOU, s’obri una oportunitat per a travar el poble, per a cosir-lo amb noves infraestructures i espais compartits.

De la mateixa manera, l’Ajuntament ha de promoure el coneixement i l’ús del valencià en totes les seues activitats, en el seu funcionament ordinari; ha de promoure la cultura local i impulsar la creativitat de noves formes culturals del poble, com un vehicle per a la cohesió social i de projectes de futur.  D’aquesta forma, a poc a poc, tots els veïns, siga quin siga el seu origen i les seues identitats, podran conèixer la història, la cultura, i amb l’ús públic, podran compartir la llengua del poble. Tractar els nouvinguts o forasters com a gent del poble, parlar-los en valencià, serà la millor manera d’acollir-los. Així mai podran dir que no se’ls tracta com als de poble o que se’ls tracta com si foren forasters.

El valencià, segons l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia ^[1](una llei orgànica de l’Estat), és la llengua pròpia del nostre país, del país dels valencians, que ara administrativament diuen Comunitat Valenciana. La llengua de la nostra terra i de la nostra gent, la gent de sempre, però també de moltes famílies que han vingut a viure entre nosaltres i que volen fer el seu futur entre nosaltres, i tenen tot el dret a fer-ho. La responsabilitat de les administracions públiques, de les associacions culturals i cíviques, i dels ciutadans també, és d’oferir la possibilitat que tots els qui viuen entre nosaltres puguen entendre i, arribat el cas, si els convé o els fa falta, parlar-lo.  Els bilingüisme és un valor en si mateix i un avantatge per a ser plurilingüe.

Ara bé, si l’Ajuntament proscriu l’ús públic del valencià en les seues actuacions, està impedint el drets dels ciutadans, de tots, a que s’use el valencià, al dret a la informació en la llengua pròpia i s’està impedint que el poble es cohesione socialment i culturalment. L’alcalde vol crear guettos i tractar-nos com a ciutadans de segona? Ni això és democràtic ni ens farà avançar en civisme. I al poble li fa falta molta democràcia, molt de respecte i molta cultura cívica.

L’ús fa ús. I això val per al valencià i per a la cohesió social d’un poble, sempre a mig camí, en procés, de ser un poble. La repressió i l’ocultació de la llengua dels valencians és cosa d’altres èpoques, del passat negre i autoritari. No es pot construir cap projecte de futur sense integració i cohesió social. El bé comú i les llibertats estan en joc.